Translate

dimecres, 14 d’octubre de 2015

El problema de tota la vida, sense la solució de sempre

Les 7 plagues d’Egipte, vagar per l’hiperespai i diverses catàstrofes múltiples era el pronòstic polític dels unionistes. A partir del 27S hem començat a exercir la independència i nois, no fa ni 3 setmanes que ens hi hem posat i qui ens anava a dir que ens ho passaríem tan bé. Com diria un amic meu cal comprar crispetes que això promet. O com diria Guardiola, estrenyeu-vos bé els cinturons que ens ho passarem bé.

De moment ja tenim el President i dues conselleres imputades pel 9N. Davant del resultat del 27S, l'Statu quo no va poder aguantar els nervis ni 48h, quins peces tu. Durant les primeres hores però, segons el meu criteri, el més brillant de tot van ser les portades del Mundo i de la Razón presentant la CUP com els salvadors de la pàtria mare. Un altre gag digne del millor Louis de Funès va ser la coincidència de la imputació de Mas amb el 75è aniversari de la mort de Lluís Companys. Lluís Companys: l’únic President occidental que sent escollit democràticament pel poble va ser assassinat per un Estat. Un Estat que encara el dia d'avui no ha volgut ni reconèixer el crim ni demanar perdó per l’assassinat. Una vergonya d’Estat. Un Estat que ja no el volem nostre sinó que el volem com més lluny millor, perquè a part de ser un Estat obsolet és un Estat gris, ben gris, ben gris.

Em reafirmo en el que porto dient força anys: En el museu de la independència haurem de tenir una sala ben gran i ben especial titulada “Il·lustres espanyols separadors” o “Fàbrica d’independentistes”. La sala podrà ser presidida per Llano de Lunas, Vidal Quadres, Albert Rivera, Rajoy, Pablo Iglesisas, Aznar, Pedro Sánchez o Luis Maria Linde. Tot i que jo opto per un nom un xic més esotèric, tipus: Onda Cero - Y la Europea?

També contrasto i constato una idea una mica radical que em porta rondant pel cap però que cada dia veig més innegable: S’enfronten al problema de tota la vida sense la solució de sempre. Els Segadors, Pau Claris, 1714, la revolta dels Rabassaires, l’Estatut de Núria, el desastre de la Guerra Civil. Ja ho sabem, els catalans tenim de tota la vida un desig innegable d’autogovern, justícia i llibertat i fins ara, totes aquestes disputes s’han resolt per la vida del cañonazo, la forca o el garrot vil. Per primer cop a la història l’Estat, Madrid, i l'Statu quo s’enfronta al problema de sempre sense la solució de tota la vida. Aquest cop el resultat de tot plegat no es dirimeix ni a l’Ebre ni als despatxos. Es dirimeix als debats i a les urnes. I aquest cop amics, el partit es juga a casa. Es juga al camp dels articles d’opinió, es juga al camp de la dialèctica, es juga al camp de la racionalitat, al camp de les eleccions, al camp de la raó, al camp de les manifestacions i al camp de la democràcia. I tenim el millor equip del món: doctors de Harvard, premis internacionals en la seva matèria. Polítics compromesos, que posen per sobre els interessos del país per sobre dels del seu partit. I un exèrcit immens de voluntaris amb uns somriures immensos a la cara i uns ulls espurnejants. Aquest cop amics, es dirimeix tot enraonant, parlant, explicant, demostrant, evidenciant. I ho fem als bars, a les places, als carrers i allà on faci falta. Aquest cop juguem a l’estadi on acostuma a guanyar la majoria i la llibertat. Aquest cop juguem a casa.

Demà l’Estat espanyol ens oferirà la imatge de la vergonya. Totes les caretes han saltat, tothom s’ha descobert el rostre i tots plegats s’han mostrat tal com són. Demà, Espanya imputarà el President de la Generalitat per haver permès la celebració d’una consulta popular. Déu ni do. S’ha de tenir un fons molt negre o molta poca ambició per voler viure o resignar-se a viure en un Estat on les persones que recolzen consultes populars són imputades per la via penal. Demà però també oferirem la imatge de la dignitat. Més de 900 alcaldes, desenes de diputats i milers de ciutadans acompanyarem al nostre President fins als tribunals. Perquè no entenem ni acceptarem que es pugui processar algú per complir el mandat del Parlament de Catalunya ni d’unes eleccions. Demà tots els demòcrates tornem a tenir una cita amb la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada